Idealisme transcendental

L'idealisme transcendental és una concepció epistemològica i metafísica proposada pel filòsof prussià Immanuel Kant al segle xviii. Breument exposat, l'idealisme transcendental estableix que tot coneixement exigeix l'existència de dos elements: el primer, extern al subjecte (el donat, o principi material), és a dir, un objecte de coneixement. El segon, propi del subjecte (el posat, o principi formal), que no és més que el subjecte mateix que coneix. Pel que fa al segon, Kant afirma que les condicions de tot coneixement no són posades per l'objecte conegut, sinó pel subjecte que coneix. El subjecte que coneix introdueix certes formes que, no preexistint a la realitat, són imprescindibles per a comprendre-la. Per això sosté Kant en la Crítica de la raó pura: «Els pensaments sense continguts són buits, les intuïcions sense conceptes són cegues». En altres paraules, sense sensibilitat res ens seria donat i sense enteniment, res seria pensat.